skip to Main Content

Lolita o la consciència d’escriure. Escriure i riure, pensar i repensar. Escoltar i parlar –en el meu cas molt sovint-. Imaginar mons i indagar en camins que comporten perdre la por a enfrontar-se amb la virginitat d’uns fulls blancs. Tornar a riure, tornar a escoltar: aprendre. Sorprèn, a la meua edat, trobar una llacuna, un oasi, un espai en el qual tinc la sensació constant d’aprendre i el que és millor: aprendre coses que realment m’agraden i que em serveixen per pensar(-me) i entendre(‘m).

Back To Top